Història del barri

Generic selectors
Coincidències exactes
Trobat als títols
Trobat als textos
Trobat als comentaris
Trobat a les pàgines

Història del barri

Història del nostre barri amb l’ajut d’una auca.

Per fer-nos una idea de l’origen recent del nostre barri i en especial de la nostra mascota, la Xemi, vegeu l’Auca que vàrem fer ara fa uns anys: L’Auca de la Xemi.

 

 

 


Petits escrits que fan història

Enric Mirambell i Bell·lloc

Un escrit del cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, que fa

cin referència al nostre barri
En un escrit al Diari de Girona del 20 d’abril de 2008, el nostre cronista diu:

“Semblantment ha passat amb Palau Sacosta. Però amb sensibles

diferències. Igualment el que era carretera que unia el centre urbà amb el poble veí ara s’ha convertit en un vial ben urbanitzat, amb edificis a banda i banda.

Però a diferència de Santa Eugènia, aquesta és una zona residencial. No s’hi troben botigues ni oficines ni establiments bancaris. Quan hem passat el carrer del Marquès de Caldes de Montbui ja no hi trobem ni tan sols les sucursals de les Caixes que tant proliferen en les restants zones urbanes. Ens referim concretament a la part alta de l’antic Palau; altra cosa és el pla i les proximitats a la carretera de Barcelona.

La pujada de Palau era una carretera sense asfaltar, extremadament polsosa. La majoria dels vehicles que hi cirulaven eren els carros i les tartanes dels habitants de les masies disperses que eren el que més abundava en aquell municipi. Eren ben comptats els cotxes que s’hi veien circular. Fora de les torretes els enginyers Amich i Batlle i dels coneguts com “els anglesos de Palau”, en aquella zona no hi havia cap més edificació que l’església parroquial i la rectoria i les masies disperses. Fins i tot l’antic castell dels Sarriera, conegut com “Les torres de Palau”, s’havia convertit en una instal·lació agropecuària”
Podeu veure el Diari de Girona del dia 20 d’abril de 2008


Emili Casademont i Comas, periodista jubilat que residia a Figueres i que va morir el 2012, escrivia sobre els seus orígens, al nostre barri en el seu bloc personal i en un article al Diari de Girona del 27 de setembre de 2009.

 

En un altre escrit al Diari de Girona (4.05.08), l’Enric Mirambell ens recorda quan tot això eren camps.
“En els terrenys de la companyia ferroviària, per on ara es troba el parc Central, els mateixos empleats del ferrocarril aprofitaven espais morts que no eren ocupats per les instal·lacions o per les vies de maniobra, per treballar-los en hores de lleure.

Quan la via del tren de Sant Feliu acabava de creuar la carretera de Barcelona, i entrava en el que és ara carrer d’Emili Grahit, circulava pel mig de camps i hortes. L’espai on s’edificaren les casernes militars, tot i que ja estava destinat a les instal·lacions castrenses es mantingué com a zona rural, fins que es començaren les obres, en els inicis de la dècada dels anys quaranta.

Passat el paratge de la Font del Rei, s’hi collien unes patates d’una gran qualitat. Aquella plantació pertanyia a un botiguer de la rambla Pi i Margall, ara plaça de Catalunya, les patates collides per en Pere tenien una gran acceptació per part de la clientela de Ca la Roseta”.
Podeu veure-ho al  Diari de Girona del 4 de maig de 2008

Cal que estiguis registrat per fer un comentari