Història de la Festa Major

Història de la Festa Major

Orígens i història de la Festa Major del barri
(Per Martí Guillamet i Jou)

Els orígens de la nostra Festa Major tenen molta relació amb els de la PARRÒQUIA de Sant Pau.

Mirarem de resumir el millor possible les dades que ens proporciona el llibre “Sant Pau, una parròquia del segle XXI”, editat l’any 2004 per la mateixa parròquia, amb la col•laboració de la Diputació de Girona, per commemorar el 25è aniversari de la seva creació.

Antigament (mirarem de precisar més les dates, d’acord amb les informacions que ens van donant els veïns més grans del barri) Sant Pau estava integrat només per sis o set cases, entre les quals destacaven can Blau, can Peres, ca l’Agulló i can Vinyets. En el centre d’aquestes cases s’hi trobava un MOLÍ DE VENT on anaven els gironins que volien passar una tarda tranquil•la fent la berenada.

Més endavant la casa de can Noguer, més coneguda com CAN MONTIEL, rodejada de camps de conreu, va absorbir la resta de cases. Els propietaris eren els Noguer, que ja tenien una casa a Palau Sacosta que es deia can Montiel. Per això a la nova propietat al nostre barri se li va dir can Montiel Bonic per diferenciar-la de la masia de Palau. La casa ocupava l’espai entre els actuals carrers Saragossa, Migdia, Narcís Blanch i Riu Ser.

La vida s’articulava al voltant de can Montiel (la gent hi comprava llet de vaca, verdura i ous i ajudaven en el segar i el batre). Abans de l’any 1963 el barri no tenia clara la seva adscripció: Administrativament pertanyia a GIRONA, però per a l’Església eren de PALAU SACOSTA. El problema es va acabar quan Girona va absorbir el poble de Palau Sacosta el 30 de juny de 1963.

Amb el temps la masia va anar perdent força, fins que Mossèn Josep Maria Noguer, fill de can Montiel, cedeix els terrenys davant de notari per a la construcció de la nova parròquia. El 26 d’abril de 1979, el BISBE DE GIRONA, Jaume Camprodon, erigeix la parròquia de Sant Pau. El 27 de febrer de 1974 s’havia aprovat un pla parcial en què l’Ajuntament de Girona autoritzava la construcció d’habitatges a l’espai que avui ocupa la parròquia.

El nom de Sant Pau el va posar el mateix Josep Maria Noguer, EN RECORD DEL SEU PARE, que es deia Pau i potser també per una llegenda que explica que Sant Pau va passar, en un dels seus viatges, per l’antiga carretera Fonda, l’actual carrer Migdia.

El maig de 1979 s’aprova el PROJECTE ARQUITECTÒNIC de la nova església, i a l’octubre s’inicien les obres. Però calien diners, i aquí és on entra la Festa Major. Per una banda es varen recollir participacions de 15.000 pessetes entre els veïns (que més tard es retornarien, però en realitat no es varen poder retornar mai – El llibre que resumim afirma que eren participacions de 25.000 pessetes, però tant alguns veïns com el Punt Diari del 22.03.80 cita la xifra de 15.000) i per l’altra es va instituir la Festa Major, que ja ES VA CELEBRAR PER PRIMERA VEGADA aquell any 1979. L’objectiu de la Festa no era solament recaptar diners, tenia un objectiu fonamental que creiem que ha complert durant els 29 anys que s’ha estat celebrant: crear consciència de barri entre els seus veïns.

El Punt Diari del dijous 24 de juny de 1982 deia el següent (Arxiu Municipal de Girona. Hemeroteca):

“Ahir va començar la Festa Major de les cases del voltant de la parròquia de Sant Pau, al barri de Palau. L’acte inaugural de la festa, que es perllonogarà fins dimarts que ve, va ser un castell de focs i la revetlla”.

Durant els primers anys va ser la Comissió de Festes de la Parròquia de Sant Pau que va organitzar la Festa. Però l’any 1986 ja l’organitza l’Associació de Veïns, amb la col•laboració de la Parròquia.

Les diverses festes majors han comptat sempre amb orquestres que amenitzen el ball, entre altres activitats diverses. L’any 1982, per exemple, les festes se celebren entre el 24 i el 29 de juny. Les nits de ball compten amb la presència de “Los Bimbos”, “Noavae” i “Maraca i Marxa”. Però la marxeta del barri no es respira només de nit. Durant el dia es desenvolupen activitats com un concurs de dibuix per als nens i nenes entre 3 i 14 anys, audicions de sardanes, cercavila i un campionat de ping-pong. Fins i tot, el dia de Sant Pere, la Policia Municipal de Girona fa una exhibició motoritzada. Els firaires, personatges molt típics de la Festa Major, no arriben fina a l’any 1987, i comencen a omplir amb les seves atraccions els solars que hi ha al voltant de la Parròquia.

Cada vegada la festa acull més gent i les activitats s’amplien. S’instauren els tradicionals campionats de petanca i botifarra, el partit de futbol entre solters i casats i les HAVANERES que han acabat acompanyants tots els finals de festa.

Es comença a editat el LLIBRET del programa de la Festa, en el qual hi col•laboren tots els comerços del barri i que compte amb el pròleg de l’alcalde. Per al pregó de la Festa vàrem comptar amb la directora del col•legi Migdia, Victòria Saget, o amb l’antic regidor Josep Brugada o el mateix Joaquim Nadal, ja exalcalde.

El mateix any en què es va plantar la Paula, l’alzina surera, el 1994, els catequistes varen organitzar una ARROSSADA POPULAR al costat del temple, a la pista de bàsquet. Era el dia 1 de maig. El 1995 també se celebra, i el 1995 passa a ser el sopar de Sant Pau i se celebra la nit de la revetlla de Sant Pere i Sant Pau. Darrerament s’havia continuat celebrant el sopar, però s’havia desplaçat a la revetlla de Sant Joan. Encara el 2008 es va fer el sopar de la revetlla a la pista del carrer Saragossa. Però des que es va reprendre la Festa, al 2011, ja no es va fer més aquest sopar.